Timeline (Inventos)



Presentació

Un viatge pel temps, sense moure't de casa. Què es va inventar abans, les ulleres o el whisky? Què va arribar primer, la targeta intel·ligent o el compact disc? Què vam tenir abans, escriptura o bronze? Aquest joc tracta de fer una línia temporal ordenant cartes que representen descobriments, fets importants, objectes, ... Sabràs posar cada carta al seu lloc, o al seu temps?

Consta de 110 cartes incloses dins una caixa de ferro molt bonica, amb molts colors i tapa en relleu. Potser les cartes són un pèl petites, pel que a la caixa queda una mica d'aire. Si fossin més grans serien també més manejables. Tot i això, la mida és adequada per a dur-lo a sobre i improvisar una partida allà on calgui.

Mecànica de joc

Com comentàvem, el joc consta de 110 cartes. Per un costat tenen un dibuix i el nom de l'objecte o fet o descobriment que representen. I per l'altre, hi ha exactament el mateix però amb l'any afegit. És molt important tenir totes les cartes orientades cap al mateix costat, i no mirar els anys que hi apareixen. Després de barrejar les cartes, se'n reparteixen 4 a cada jugador, per la cara que no té l'any, i se'n posa una al mig de la taula. Aquesta sí que es posa amb l'any visible.

El jugador que comença ha d'agafar una de les seves cartes i situar-la a l'esquerra de la de la taula si l'objecte o fet o descobriment que representa va ser anterior, o a la dreta si va ser posterior. Quan juga la carta, li dóna el tomb ensenyant l'any, i es comprova si està ben posada o no. En cas de que ho estigui, el torn passa al següent jugador. I en cas de que no ho estigui, es descarta i el jugador n'ha d'agafar una altra del a pila, passant també el torn al següent jugador. 

El nou jugador ara tindrà tres possibles ubicacions per a una de les seves cartes: a l'esquerra de tot, que vol dir que l'objecte o fet o descobriment que juga és anterior als dos que hi ha damunt la taula, a la dreta del tot, que vol dir que és posterior, o entre les dues cartes que ja hi ha, cosa que indicaria que es situa entre els dos anys que representen aquestes dues cartes. Quan el nou jugador situï la seva carta, el comportament serà el mateix: si encerta la ubicació, allà es queda. Si l'erra, es descarta i n'agafa una altra. I novament, el torn passa al següent jugador, que es pot trobar amb quatre possibles llocs on situar la seva carta. És a dir, a mida que la partida vagi situant més cartes a la línia de temps, més difícil serà posar-ne una de nova.

El primer jugador que es quedi sense cartes a les mans perquè les ha jugat totes correctament, serà el guanyador de la partida.

Valoració

És un joc que està recomanat de 2 a 8 jugadors. La veritat és que inclús pot jugar un de sol, ja que anar muntant la línia del temps sempre resulta interessant. A part de l'any, moltes cartes tenen també el nom de la persona que va fer el descobriment, pel que l'element didàctic és encara més gran. El joc, però, com millor funciona és amb uns quants jugadors. L'hem provat amb cinc, i el resultat és molt bo, ja que quan et torna a arribar el torn, ja hi ha moltes cartes jugades i la cosa es complica. Jugar a cinc potser és el límit, ja que si juguen més, entre torn i torn passa molta estona i fa que desconnectis de la partida.

És un joc per a totes les edats, però cal anar en compte de jugar amb segons quin avi, ja que n'hi ha que les encerten totes i no donen opció a res.

Tot i que molts cops no sabem l'any exacte de la carta, deduir-lo a partir de fets relacionats també resulta molt enriquidor.

A part de l'edició aquesta dels invents, hi ha moltes altres edicions que es poden jugar individualment o juntes entre sí. Per exemple, hi ha Timeline d'events, de música i cine, de descobriments, d'Star Wars, ...

La duració de la partida depèn de la sapiència dels jugadors (o de la sort que tenen).

La rejugabilitat es veu afectada quan amb el pas del temps et vas aprenent de memòria els anys de les cartes. Per aquest motiu, és un joc del qual no se n'ha d'abusar. 






Love Letter


Presentació

Anem a lligar-nos a la princesa. Si més no, a intentar-ho. L'objectiu és aconseguir que algú de l'entorn de la princesa li faci arribar la nostra carta d'amor abans que la de cap altre pretendent. O, si més no, que li parli bé de nosaltres. Si ho aconseguim, guanyarem una peça d'afecte. I al final de la partida, qui tingui més mostres d'afecte per part de la princesa serà qui es guanyarà el seu cor.

El joc ve en un blíster (d'allò més incòmode d'obrir) i conté una funda com de vellut vermell amb el nom de Love Letter brodat en lletres d'or, les instruccions, 4 cartes d'ajuda, 16 cartes de personatges i 13 peces d'afecte.

Les instruccions són prou clares i et situen degudament dins la història plantejant-la i presentant a cadascun dels personatges posant-lis noms i descrivint inclús la personalitat o el grau d'influència dins la cort. Aquests personatges són: la Guàrdia, el Clergue, el Baró, la Donzella, el Príncep, el Rei, la Comtessa i la Princesa.

Les cartes representes a cadascun d'aquests personatges i tenen un valor: la Guàrdia val 1, els Clergues 2, els Barons 3, i així successivament fins la Princesa, que val 8. Això serveix d'ajuda per a saber de forma ràpida quin personatge té més valor. La quantitat de cartes de cadascun dels personatges també és diferent. N'hi ha més de les de valor més petit. Així, doncs, tenim 5 Guàrdies, 2 Clergues, 2 Barons, 2 Donzelles, 2 Prínceps, 1 Rei, 1 Comtessa i 1 Princesa. Òbviament, cada carta té un poder o característica especial.

Les 4 cartes d'ajuda resumeixen el valor, la distribució i el poder o característica de les cartes de personatges

Mecànica de joc

Es barregen totes les cartes i se'n treu una sense mirar per garantir l'aleatorietat de la mà. Després se'n reparteix una a cada jugador. Les altres es posen boca avall i el jugador que comença en roba una.

Com només pots tenir una carta a la mà, el jugador en tirarà una davant seu aplicant el poder o característica que té, i el torn passarà al següent jugador, que robarà una carta i en tirarà una davant seu.

Els torns aniran passant fins que o bé només quedi un jugador amb una carta, que seria el guanyador de la mà, o bé s'acabin totes les cartes i no se'n puguin robar més. En aquest cas es compararia el valor de cadascuna de les cartes dels jugadors i guanyaria qui tingués el valor més alt. En cas d'empat.... No recordo que ens hagi passat mai, això d'empatar. Donat el cas, podria haver més d'un guanyador, suposo. El cas és que el jugador qua guanya la mà rep una peça d'afecte de la princesa. Després es recupera la carta que havíem apartat, es tornen a barrejar totes, i tornem a començar. Així, fins que un jugador guanya x peces d'afecte. Aquesta x varia en funció del número de jugadors (de 2 a 4). 

Les habilitats de cada carta-personatge són:

- Guàrdies: permet assenyalar un jugador i intentar deduir quina carta té. Si s'encerta, el jugador assenyalat l'ha de descartar, quedant-se sense, i quedant eliminat de la mà. Si no l'endevina, no es fa res i passa el torn al següent jugador.
- Clergues: quan es juga un Clergue s'ha d'assenyalar un jugador i aquest li haurà d'ensenyar, en secret de confessió, quina carta té sense que els demés la vegin.  
- Barons: un Baró permet comparar la carta del jugador que l'ha tirat amb la d'un altre jugador a escollir i, qui tingui la carta de valor més baix, l'ha de descartar. En cas d'empat, no passa res. La comparació ha de ser en secret, per no donar pistes als altres jugadors. I la carta que es compara no és la del Baró que s'ha tirat, sinó la que et queda a la mà.
- Donzelles: donen impunitat. Qui juga una Donzella no pot rebre cap "atac" de cap jugador fins que no li torna a tocar i hi juga una altra carta al damunt.
- Prínceps: permeten assenyalar a un jugador i fer que descarti la carta que tenia sense aplicar el seu poder i en robi una altra. Aquest poder es pot aplicar a un mateix, podent canviar així la carta que et queda.
- Rei: permet assenyalar a un jugador i canviar la carta d'ell per la que li queda a qui l'ha jugat. Òbviament, l'intercanvi de cartes es farà amb un jugador no eliminat.
- Comtessa: aquesta, si es descarta, no fa res. La característica que té és que si t'ajuntes a la mà amb una Comtessa i un Príncep o el Rei, estàs obligat a descartar la Comtessa. No cal que diguis quina tens. Descartes la Comtessa, i ja està.
- Princesa: si descartes aquesta carta, sigui pel que sigui i com sigui, quedes eliminat de la ronda.

Valoració

Es divertit. Les partides duren poc i es juga ràpid. Les cartes d'ajuda van bé al principi, tot i que al final t'acabes sabent el poder de cada carta i les mans es fan més dinàmiques. Al jugar amb les cartes que es van tirant vistes, es pot anar comptant i deduint així les cartes que van quedant, tot i que al treure'n sempre una i no saber de quina es tracta, pots endur-te fàcilment una sorpresa. No sé com deu funcionar amagant les cartes que vas tirant.... 

Els piques que hi ha entre jugadors es fan patents i augmenten a mida que es van guanyant peces d'afecte. Les bromes sobre qui lliga més també sovintegen. I no sé ben bé per què, però la frase "jugador_que_sigui - Barón" quan tires un Guàrdia ha fet fortuna.

Funciona bé amb 4 jugadors. Inclús amb 3. Amb 2 no gaire

Com a defectes direm que les peces que fan de mostres d'afecte són una mica.... senzilletes. Es tracta d'uns cubs de plàstic vermell molt simples. Si fossin també uns cubs vermells però de fusta, o tinguessin forma de cor o de flor, per exemple, quedaria més bonic.
És un joc d'aquells que va bé deixar descansar per a no cremar-lo. I va la mar de bé per omplir aquella estoneta curta en la que no saps que fer.

Val la pena ensobrar les cartes per a que no es facin malbé i no quedin marcades.

Existeix edició en català.






Primera entrada


"L'home no deixa de jugar perquè es fa vell, es fa vell perquè deixa de jugar
(atribuït a Bernard Shaw)