Presentació
Anem a lligar-nos a la princesa. Si més no, a intentar-ho. L'objectiu és aconseguir que algú de l'entorn de la princesa li faci arribar la nostra carta d'amor abans que la de cap altre pretendent. O, si més no, que li parli bé de nosaltres. Si ho aconseguim, guanyarem una peça d'afecte. I al final de la partida, qui tingui més mostres d'afecte per part de la princesa serà qui es guanyarà el seu cor.
El joc ve en un blíster (d'allò més incòmode d'obrir) i conté una funda com de vellut vermell amb el nom de Love Letter brodat en lletres d'or, les instruccions, 4 cartes d'ajuda, 16 cartes de personatges i 13 peces d'afecte.
Les instruccions són prou clares i et situen degudament dins la història plantejant-la i presentant a cadascun dels personatges posant-lis noms i descrivint inclús la personalitat o el grau d'influència dins la cort. Aquests personatges són: la Guàrdia, el Clergue, el Baró, la Donzella, el Príncep, el Rei, la Comtessa i la Princesa.
Les cartes representes a cadascun d'aquests personatges i tenen un valor: la Guàrdia val 1, els Clergues 2, els Barons 3, i així successivament fins la Princesa, que val 8. Això serveix d'ajuda per a saber de forma ràpida quin personatge té més valor. La quantitat de cartes de cadascun dels personatges també és diferent. N'hi ha més de les de valor més petit. Així, doncs, tenim 5 Guàrdies, 2 Clergues, 2 Barons, 2 Donzelles, 2 Prínceps, 1 Rei, 1 Comtessa i 1 Princesa. Òbviament, cada carta té un poder o característica especial.
Les 4 cartes d'ajuda resumeixen el valor, la distribució i el poder o característica de les cartes de personatges.
Mecànica de joc
Es barregen totes les cartes i se'n treu una sense mirar per garantir l'aleatorietat de la mà. Després se'n reparteix una a cada jugador. Les altres es posen boca avall i el jugador que comença en roba una.
Com només pots tenir una carta a la mà, el jugador en tirarà una davant seu aplicant el poder o característica que té, i el torn passarà al següent jugador, que robarà una carta i en tirarà una davant seu.
Els torns aniran passant fins que o bé només quedi un jugador amb una carta, que seria el guanyador de la mà, o bé s'acabin totes les cartes i no se'n puguin robar més. En aquest cas es compararia el valor de cadascuna de les cartes dels jugadors i guanyaria qui tingués el valor més alt. En cas d'empat.... No recordo que ens hagi passat mai, això d'empatar. Donat el cas, podria haver més d'un guanyador, suposo. El cas és que el jugador qua guanya la mà rep una peça d'afecte de la princesa. Després es recupera la carta que havíem apartat, es tornen a barrejar totes, i tornem a començar. Així, fins que un jugador guanya x peces d'afecte. Aquesta x varia en funció del número de jugadors (de 2 a 4).
Les habilitats de cada carta-personatge són:
- Guàrdies: permet assenyalar un jugador i intentar deduir quina carta té. Si s'encerta, el jugador assenyalat l'ha de descartar, quedant-se sense, i quedant eliminat de la mà. Si no l'endevina, no es fa res i passa el torn al següent jugador.
- Clergues: quan es juga un Clergue s'ha d'assenyalar un jugador i aquest li haurà d'ensenyar, en secret de confessió, quina carta té sense que els demés la vegin.
- Barons: un Baró permet comparar la carta del jugador que l'ha tirat amb la d'un altre jugador a escollir i, qui tingui la carta de valor més baix, l'ha de descartar. En cas d'empat, no passa res. La comparació ha de ser en secret, per no donar pistes als altres jugadors. I la carta que es compara no és la del Baró que s'ha tirat, sinó la que et queda a la mà.
- Donzelles: donen impunitat. Qui juga una Donzella no pot rebre cap "atac" de cap jugador fins que no li torna a tocar i hi juga una altra carta al damunt.
- Prínceps: permeten assenyalar a un jugador i fer que descarti la carta que tenia sense aplicar el seu poder i en robi una altra. Aquest poder es pot aplicar a un mateix, podent canviar així la carta que et queda.
- Rei: permet assenyalar a un jugador i canviar la carta d'ell per la que li queda a qui l'ha jugat. Òbviament, l'intercanvi de cartes es farà amb un jugador no eliminat.
- Comtessa: aquesta, si es descarta, no fa res. La característica que té és que si t'ajuntes a la mà amb una Comtessa i un Príncep o el Rei, estàs obligat a descartar la Comtessa. No cal que diguis quina tens. Descartes la Comtessa, i ja està.
- Princesa: si descartes aquesta carta, sigui pel que sigui i com sigui, quedes eliminat de la ronda.
Valoració
Es divertit. Les partides duren poc i es juga ràpid. Les cartes d'ajuda van bé al principi, tot i que al final t'acabes sabent el poder de cada carta i les mans es fan més dinàmiques. Al jugar amb les cartes que es van tirant vistes, es pot anar comptant i deduint així les cartes que van quedant, tot i que al treure'n sempre una i no saber de quina es tracta, pots endur-te fàcilment una sorpresa. No sé com deu funcionar amagant les cartes que vas tirant....
Els piques que hi ha entre jugadors es fan patents i augmenten a mida que es van guanyant peces d'afecte. Les bromes sobre qui lliga més també sovintegen. I no sé ben bé per què, però la frase "jugador_que_sigui - Barón" quan tires un Guàrdia ha fet fortuna.
Funciona bé amb 4 jugadors. Inclús amb 3. Amb 2 no gaire
Com a defectes direm que les peces que fan de mostres d'afecte són una mica.... senzilletes. Es tracta d'uns cubs de plàstic vermell molt simples. Si fossin també uns cubs vermells però de fusta, o tinguessin forma de cor o de flor, per exemple, quedaria més bonic.
És un joc d'aquells que va bé deixar descansar per a no cremar-lo. I va la mar de bé per omplir aquella estoneta curta en la que no saps que fer.
Val la pena ensobrar les cartes per a que no es facin malbé i no quedin marcades.
Existeix edició en català.
